Després de més de 22 dies de confinament, volem compartir un estudi de la consultora Deloitte dels efectes econòmics del COVID-19 i els possibles escenaris globals en funció del desenvolupament. És tan important ser opitmista com a realista.
Dorsan® com a empresa de serveis essencials, treballat cada dia de confinament amb el servei habitual i subministraments de productes de filtració.
Més enllà de l’impacte sobre la vida de milions de persones a tot el món, la pandèmia del nou coronavirus també ha clavat un cop dur sobre l’evolució de l’economia a nivell global. Tot i que els governs dels principals països que s’han vist sacsejats per la crisi del COVID-19 han impulsat mesures per pal·liar l’alentiment econòmic provocat per aquest virus, s’entreveu que la seva propagació podria tenir un triple efecte sobre l’economia mundial: impacte directe sobre els volums de producció a nivell global; disrupcions i trastorns sobre les cadenes de subministrament i distribució; i impacte financer a les empreses i els mercats de valors.
Impacte directe sobre la producció global
La producció xinesa ja s’ha vist substancialment afectada pel tancament de les indústries a la província de Hubei i altres zones de vital interès per a les exportacions de components xinesos. En conseqüència, la desacceleració xinesa ha tingut un efecte col·lateral imminent sobre els nivells de producció dels principals exportadors d’aquest país: els Estats Units, Hong Kong, Corea del Nord i el Japó.
En paral·lel, l’expansió al contagi del coronavirus ha motivat que l’impacte directe sobre els nivells de producció també s’hagi deixat sentir amb gran virulència a la resta del continent asiàtic i als principals països d’Europa i Amèrica del Nord.
Interrupció de les cadenes de subministrament i de distribució
Nombrosos productors i fabricants de béns de consum depenen dels components i les peces importades de la Xina i d’altres països asiàtics afectats per la pandèmia. Així mateix, moltes companyies també depenen de les vendes a la Xina per assolir els seus objectius financers.
D’aquesta manera, es preveu que la desacceleració de l’activitat econòmica i les restriccions al transport dels països afectats pel coronavirus repercutiran en la producció i la rendibilitat de determinades empreses mundials. Principalment, d’aquelles que integren el sector de les manufactures i les que estan relacionades amb l’obtenció de primeres matèries utilitzades per a la producció de béns de consum.
En el cas de les empreses que depenen dels components intermedis de les regions afectades i que no poden canviar fàcilment les fonts d’abastament, la magnitud de l’impacte pot dependre de la durada de les mesures de paralització de l’activitat. En aquest escenari, les empreses petites i mitjanes tindran més dificultats per sobreviure a la pertorbació provocada pel coronavirus.
Particularment dramàtica pot ser la situació de les empreses vinculades al sector turístic, que han vist limitada la seva capacitat de maniobra com a conseqüència de les restriccions imposades pels governs de tot el món per frenar el contagi del coronavirus. El sector vaticina que les empreses s’enfrontaran a pèrdues que probablement no seran recuperables.
Repercussions financeres a les empreses
Les pertorbacions temporals en la producció de béns i components podrien posar en tensió algunes empreses, en particular les que tenen una liquiditat insuficient. L’impacte sobre els mercats es materialitzarà en valoracions negatives i un augment del risc. Alhora, el consegüent augment del risc es traduirà en posicions d’inversió que no seran rendibles en les condicions actuals, cosa que debilitarà encara més la confiança en els instruments i mercats financers.
Un possible esdeveniment derivat de l‟afirmació anterior seria una important pertorbació dels mercats de valors, a mesura que augmenti la preocupació pel risc de contrapartida. Amb això, una possibilitat més que probable seria una disminució significativa de les cotitzacions borsàries i dels bons corporatius, ja que els inversors preferirien mantenir els valors governamentals (en particular els del Tresor dels Estats Units) a causa de la incertesa creada per la pandèmia .
Possibles escenaris econòmics en funció de l’expansió del coronavirus i de quan es controli la pandèmia
Davant els efectes financers que ja està generant l’expansió de la pandèmia pel món, es fan servir tres possibles escenaris sobre l’impacte que podria tenir a l’economia, en funció del grau de rapidesa amb què es controli el contagi del virus i es recuperi la situació prèvia a la irrupció del COVID-19.
• Escenari 1. L’any del coronavirus . Encara que la propagació de la malaltia a la Xina s’alentís, els brots de nous contagis es produirien de forma continuada a tot el món. Cada brot requeriria una desacceleració de la producció en aquesta zona. En un món globalitzat, això es traduiria en una successió d’interrupcions de la producció a diferents regions i indústries, a mesura que es produeixen i controlen els contagis. Com a resultat, s’assistiria a una pertorbació de l’activitat econòmica amb prou magnitud per desaccelerar considerablement el creixement mundial. En aquest escenari, les empreses que tindrien un avantatge competitiu serien aquelles prou àgils per gestionar un canvi de proveïdors i, en paral·lel, les que disposessin de suficient liquiditat per sobreviure a una dràstica reducció en les vendes i els ingressos.
• Escenari 2 . El cost duna resposta global al coronavirus. Els centres econòmics de tot el món estarien subjectes a tancaments com el de Wuhan, mentre que la població mundial entraria en pànic per la propagació del virus. Les decisions descoordinades de cada país interrompirien el moviment de persones, béns i mercaderies.
En conseqüència, es produiria un descens als nivells de producció, ja que els negocis amb cadenes de subministrament internacional només podrien operar de manera intermitent. El turisme, així com les empreses i les regions dependents d’aquest sector, es veurien fortament afectades i en disminuirien dràsticament el volum d’ingressos.
Davant aquest escenari, caldria més d’un any perquè l’Organització Mundial de la Salut i les Nacions Unides elaboressin una resposta global que prioritzés les mesures sanitàries cost-eficients, de manera que resultés ben rebuda per les principals economies mundials.
Amb tot això, el PIB mundial s’estancaria i el comerç internacional baixaria, cosa que suposaria l’entrada en recessió de l’economia mundial
• Escenari 3. La crisi del sistema financer . Els retards als enviaments i als calendaris de producció generarien problemes financers per a les empreses amb grans deutes, especialment als Estats Units. El declivi dels mercats borsaris i la fugida dels inversors de risc, que vendrien actius com a bons d’alt rendiment i accions volàtils, deixarien exposats els inversors que n’haguessin infravalorat el risc.
Amb això, la preocupació pel risc de contrapartida reduiria al màxim la liquiditat als mercats financers. Aleshores es produiria una recessió i els bancs centrals haurien d’impulsar mesures coordinades per gestionar la situació. Després de l’aplicació de polítiques d’estimulació, els mercats financers –i l’economia mundial– començarien la recuperació després d’una recessió en forma de V.
